PROJECTE DE L'ARC DE SANT MARTÍ
L'arc de Sant Martí, pont de Sant Martí, ratlla de Sant Martí, arc de Sant Joan, arc iris, arc del cel o iris (cultisme) és un fenomen òptic que consisteix a fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau indi i morat) quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera.
Per què l'arc de Sant Martí rep aquest nom?
El mite diu que va fer una juguesca amb el diable per veure qui dels dos feia un arc més bonic i gran. Sant Martí el va fer de vidre, de set colors brillants. El dimoni el va fer més petit, més a poc a poc i de colors més difusos; a més, el va fer de gel, que es va desfer mentre se’l miraven. D’aquesta manera el relat incorpora l’aparició, molt freqüent, del que es coneix com a “arc secundari”.
Per què Sant Martí?
Perquè aquest sant sempre se l’ha presentat com un personatge valerós i decidit, defensor de l’ortodòxia catòlica. Ens trobem, en qualsevol cas, davant d’un típic cas de substitució d’antigues interpretacions paganes, ja que altres llengües encara conserven noms que el relacionen amb el mite de l’arc que beu l’aigua de la terra (en romanx es diu 'arco bevondo') o amb la naturalesa identificada amb una vella o bruixa ('arco da vella', en gallec).
Font: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/02/per-que-l-arc-de-sant-marti-rep-aquest-nom-1809.php
Quants colors té l'arc de sant Martí?
L'arc de Sant Martí, arc iris, arc del cel o iris es veu quan la llum del sol que travessa les gotes d'aigua que estan en suspensió en l'atmosfera es reflecteix i refracta. Moltes vegades es diu que els colors de l'iris són: vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat. Per què es diu que distingin aquests colors i no uns altres?
De de fet, com a molt veiem tres zones : la vermella, la zona verd-groguenca i la blava-violeta.
Yakov Perelman ens ho aclareix una mica:
Generalmente se dice y repite que el espectro solar y el iris tienen siete colores. Éste es uno de los equívocos más frecuentes, y a nadie se le ha ocurrido refutarlo. Si examinamos la banda de colores del espectro sin atenernos a esta idea preconcebida, sólo distinguiremos los cinco colores fundamentales que siguen: rojo, amarillo, verde, azul y violeta.
Estos colores no tienen límites acusados, la transición de uno a otro es gradual. De modo que además de los colores fundamentales enumerados se distinguen los siguientes matices intermedios: anaranjado, verde amarillo, verde azulado y añil.
O sea, el espectro solar tendrá cinco colores si sólo tenemos en cuenta los fundamentales, o nueve si también consideramos los matices intermedios.
Pero, ¿por qué se acostumbra nombrar siete colores?
Inicialmente, I. Newton sólo distinguió cinco colores. Describiendo su famoso experimento (en su obra Optics) dice lo siguiente: «El espectro está coloreado de modo que su parte menos refractada es roja; la parte superior, más refractada, tiene color violeta. En el espacio comprendido entre estos colores extremos se distinguen los colores amarillo, verde y azul claro.»
Posteriormente, tratando de armonizar el número de colores del espectro y el de los tonos fundamentales de la gama musical, Newton añadió dos colores más a los cinco enumerados. Esta afición al número siete, que no está motivada de ninguna manera, no es sino una reminiscencia de las creencias astrológicas y del tratado de la «música de las esferas» de los antiguos.
Por lo que se refiere al arco iris, ni siquiera podemos tratar de distinguir los siete colores: nunca se llega a distinguir cinco matices. Generalmente, en el arco iris sólo se ven tres colores, a saber, el rojo, el verde y el violeta; a veces apenas se aprecia el amarillo; en otros casos el iris ostenta una franja blanca bastante ancha.
No podemos menos que asombrarnos de cuán arraigada está en la mente humana la leyenda de los «siete» colores del espectro, a pesar de que en nuestra época la física se enseña por métodos experimentales. A propósito, este prejuicio aun subsiste en algunos libros de texto de escuela, mientras que ya está desterrado de los cursos universitarios.
Estrictamente hablando, aun los cinco colores fundamentales del espectro, a los cuales nos hemos referido, son convencionales hasta cierto grado. Podemos dar por sentado que la banda espectral sólo está dividida en tres zonas principales, a saber,
la zona roja,
la zona verde amarilla y
la zona añil.
Si tenemos en cuenta cada uno de los matices distinguibles, según muestran los experimentos, será posible clasificar más de 150 matices.
Yakov Perelman, ¿Sabe usted física?. Extret de http://fisicarecreativa.net/sabefisica/p180.html visitat el dia 25 d'octubre de 2007
Font: http://www.xtec.cat/~mjuvant2/color/indexcolor.htm
L'arc de sant martí
"L'arc de Sant Martí", dins del llibre Poemes de butxaca de Fina Girbés.
El roig, diuen que fa goig.
El taronja, suau com una esponja.
El groc, acompanya sempre al foc.
El verd, entre les fulles es perd.
El blau, a la mar com una nau.
L'anyil, si l'obsrve estic tranquil.
El violeta, el crea el pintor amb la paleta.
Els set colors que són ací
formen l'arc de Sant Martí.
El roig, diuen que fa goig.
El taronja, suau com una esponja.
El groc, acompanya sempre al foc.
El verd, entre les fulles es perd.
El blau, a la mar com una nau.
L'anyil, si l'obsrve estic tranquil.
El violeta, el crea el pintor amb la paleta.
Els set colors que són ací
formen l'arc de Sant Martí.
Petit fragment de l'espectacle de titelles i cançons MIRANIUS. En aquest clip podeu veure i escoltar... (música de plou i fa sol)
L'arc de Sant Martí,
la pluja, la pluja,
l'arc de Sant Martí,
la pluja és aquí.
L'arc de Sant Martí,
la pluja, la pluja,
l'arc de Sant Martí,
la pluja és lluny d'aquí.
PINTAR L'ARC DE SANT MARTÍ
PINTAR ONLINE L'ARC DE SANT MARTÍ
PROJECTE DE L'ARC DE SANT MARTÍ PER INFANTIL
Si ho voleu saber tot sobre l' arc de Sant Martí aquí us deixo una gran pàgina .
ResponderEliminar